La passió crítica de Dolors Oller
Quan parlaves amb la Dolors Oller, no podies evitar mirar-li els ulls, petits i amagats darrere unes ulleres rodones que li donaven un aire d’intel·lectual francesa dels anys setanta. Senties que t’escrutava de la mateixa manera que ho feia quan llegia un poema de Josep Carner, o comentava un quadre del seu company Narcís Comadira, o contemplava un paisatge de la Toscana, o tastava un plat de la cuina tradicional de Mallorca. No era una mirada vigilant o professoral, al contrari: era només que volia comprendre, que volia trobar un sentit a allò que li deies, entendre allò que llegia, interpretar bé allò que veia. Era aquesta exigència crítica la que la dominava sempre, la que la va portar al llarg de la seva vida a ser una lectora lúcida i intel·ligent i una apassionada professora de literatura (a Girona, a la UAB i, finalment, a la UPF) amb una insòlita capacitat d’entusiasmar per tot el que explicava.
Source – elpais.com
